Sant Francesc punt de referència (Català 1-08-2010) Paraula i vida - (Diumenge, 01/08/2010) La Trobada Internacional de Pregària per la Pau, que se celebrarà a Barcelona, del 3 al 5 d'octubre, coincidirà …Més
Sant Francesc punt de referència (Català 1-08-2010)
Paraula i vida - (Diumenge, 01/08/2010)
La Trobada Internacional de Pregària per la Pau, que se celebrarà a Barcelona, del 3 al 5 d'octubre, coincidirà amb la festa de Sant Francesc d'Assís, que cada any s'escau el 4 d'octubre. Es tracta d'una coincidència molt significativa perquè el sant d'Assís és precisament l'inspirador i el punt de referència essencial d'aquestes trobades interreligioses.
Joan Pau II ja indicà aquesta inspiració pel fet d'escollir Assís com a seu de la famosa trobada del 27 d'octubre de 1986. Sant Francesc representa el desig de viure realment una fraternitat universal, de ser i actuar com a germà de tots els homes i les dones del món. Després de Francesc, altres cristians han insistit en aquest propòsit i han obert camins en aquest sentit, com el beat Carles de Foucauld, conegut precisament com el germà universal.
Sant Francesc, tanmateix, amb la fraternitat, és un defensor emblemàtic del diàleg. En l'època de les Creuades, "no va sentir la solidaritat militar amb els seus, sinó que es va acostar a parlar amb el sultà Melek el Kamel en el camp de l'adversari". Així ho recorda el doctor Andrea Riccardi, historiador i fundador de la Comunitat de Sant'Egidio i animador de les trobades interreligioses, que s'han inspirat en la trobada d'Assís i han volgut donar-li continuïtat.
Aquella bogeria de Sant Francesc no era altra cosa que la fidelitat profunda a l'Evangeli cristià i feia present en la història una lògica ben diferent de la que s'imposava en el seu temps. Tanmateix, creà un precedent que ens és providencial en el nostre temps, en el qual hem de conviure en un món plural. I per conviure en el respecte mutu cal restar oberts al diàleg
L'anomenat esperit d'Assís és sobretot un esperit de pau. La pau estava ben present en els propòsit de Joan Pau II al convocar els líders religiosos a la ciutat de Sant Francesc. "Mai com ara en la història de la humanitat -va dir el Sant Pare aquell dia- havia resultat tan evident per a tots la relació entre l'actitud religiosa i el gran bé de la pau".
"Com a líders religiosos --afegí el Papa Wojtyla-, no veniu aquí per a una conferència de pau on prevalen les discussions o la recerca de plans d'acció mundial a favor d'una causa comuna. Trobar-nos plegats per pregar i per convidar avui el món a prendre consciència que existeix una altra dimensió de la pau i una altra manera de promoure-la, que no és el resultat de negociacions, de compromisos polítics o d'intercanvis econòmics. Però el resultat de la pregària, fins i tot en la diversitat de religions, expressa una relació amb un poder suprem que supera les nostres capacitats humanes en elles mateixes".
El Papa polonès, fill d'un poble que ha sofert molt al llarg de la seva història, era conscient de la gran energia pacífica continguda en el cor de les religions. I si hi ha un consens i una actitud coherent per part de les instàncies religioses, la pau en el món --una realitat sempre precària i sempre amenaçada- estarà més assegurada.
Per tot això, és molt important que la 25a trobada que tindrà lloc a Barcelona sigui preparada i sigui viscuda com un esdeveniment espiritual i com un repte: el de conviure pacíficament en un món plural religiosament. Tanmateix, la recerca de la pau és inseparable de la causa de la justícia. Aquest és un treball sobrehumà. Per això, cal demanar l'ajut de Déu. No oblidem que és una trobada per demanar l'ajuda de Déu, conscients que el compromís sobrepassa les nostres forces i possibilitats.
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
Paraula i vida - (Diumenge, 01/08/2010)
La Trobada Internacional de Pregària per la Pau, que se celebrarà a Barcelona, del 3 al 5 d'octubre, coincidirà amb la festa de Sant Francesc d'Assís, que cada any s'escau el 4 d'octubre. Es tracta d'una coincidència molt significativa perquè el sant d'Assís és precisament l'inspirador i el punt de referència essencial d'aquestes trobades interreligioses.
Joan Pau II ja indicà aquesta inspiració pel fet d'escollir Assís com a seu de la famosa trobada del 27 d'octubre de 1986. Sant Francesc representa el desig de viure realment una fraternitat universal, de ser i actuar com a germà de tots els homes i les dones del món. Després de Francesc, altres cristians han insistit en aquest propòsit i han obert camins en aquest sentit, com el beat Carles de Foucauld, conegut precisament com el germà universal.
Sant Francesc, tanmateix, amb la fraternitat, és un defensor emblemàtic del diàleg. En l'època de les Creuades, "no va sentir la solidaritat militar amb els seus, sinó que es va acostar a parlar amb el sultà Melek el Kamel en el camp de l'adversari". Així ho recorda el doctor Andrea Riccardi, historiador i fundador de la Comunitat de Sant'Egidio i animador de les trobades interreligioses, que s'han inspirat en la trobada d'Assís i han volgut donar-li continuïtat.
Aquella bogeria de Sant Francesc no era altra cosa que la fidelitat profunda a l'Evangeli cristià i feia present en la història una lògica ben diferent de la que s'imposava en el seu temps. Tanmateix, creà un precedent que ens és providencial en el nostre temps, en el qual hem de conviure en un món plural. I per conviure en el respecte mutu cal restar oberts al diàleg
L'anomenat esperit d'Assís és sobretot un esperit de pau. La pau estava ben present en els propòsit de Joan Pau II al convocar els líders religiosos a la ciutat de Sant Francesc. "Mai com ara en la història de la humanitat -va dir el Sant Pare aquell dia- havia resultat tan evident per a tots la relació entre l'actitud religiosa i el gran bé de la pau".
"Com a líders religiosos --afegí el Papa Wojtyla-, no veniu aquí per a una conferència de pau on prevalen les discussions o la recerca de plans d'acció mundial a favor d'una causa comuna. Trobar-nos plegats per pregar i per convidar avui el món a prendre consciència que existeix una altra dimensió de la pau i una altra manera de promoure-la, que no és el resultat de negociacions, de compromisos polítics o d'intercanvis econòmics. Però el resultat de la pregària, fins i tot en la diversitat de religions, expressa una relació amb un poder suprem que supera les nostres capacitats humanes en elles mateixes".
El Papa polonès, fill d'un poble que ha sofert molt al llarg de la seva història, era conscient de la gran energia pacífica continguda en el cor de les religions. I si hi ha un consens i una actitud coherent per part de les instàncies religioses, la pau en el món --una realitat sempre precària i sempre amenaçada- estarà més assegurada.
Per tot això, és molt important que la 25a trobada que tindrà lloc a Barcelona sigui preparada i sigui viscuda com un esdeveniment espiritual i com un repte: el de conviure pacíficament en un món plural religiosament. Tanmateix, la recerca de la pau és inseparable de la causa de la justícia. Aquest és un treball sobrehumà. Per això, cal demanar l'ajut de Déu. No oblidem que és una trobada per demanar l'ajuda de Déu, conscients que el compromís sobrepassa les nostres forces i possibilitats.
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona